Feliç dia de reis i de reines!
Sis de gener. Ahir van arribar els reis carregats d’alegria i regals per a tots els nens i les nenes. Sis de gener. Un dia ideal per a obrir els paquets que els tres savis ens han deixat aquesta nit al menjador. Regals? Quins regals ens han portat?
A casa meva, els reis no venen des de fa ja uns anyets. Això de regalar quelcom perquè és tradició no agrada gaire, però en canvi, l’oportunitat d’asseure’ns al voltant d’una taula i llepar-nos els dits amb el tortell de nata és ideal.
També, la cavalcada és especial. Veure tantes cares somrients, nervioses i emocionades alhora em fa reviure la màgia del Nadal. M’agrada molt viure en una ciutat on s’hi dediquen esforços i ingressos per a cuidar aquest sentiment. I m’agrada encara més veure com, any rere any, el contingut de la desfilada va perfeccionant-se.
Ahir, per primera vegada, vaig viure una cavalcada que s’apropa una mica més al ideal feminista. I em va encantar. Em va encantar escoltar els discursos de les portaveus dels reis, que deien el següent: “nenes i nens de Barcelona, ja han arribat els reis!”. Te n’has adonat? “Nenes i nens!”. Això és un gran pas, visca el llenguatge inclusiu. =)
A més, vaig ser conscient que els papers més importants dins de l’espectacle havien estat pensats i repartits equitativament, em va fer molt feliç i, en adició, aquest petit fet em va fer gaudir la cavalcada encara amb més il·lusió que altres anys.
Ah, i no ho oblidem! Va ser magnífic el gest de repartir a tothom i a totdona una corona. D’aquesta manera, es va transmetre un gran missatge, un missatge que dona força a la ciutadania i l’empodera: tu també pot ser una reina o un rei. <3
Com a punt de millora, m’agradaria plantejar aquí la possibilitat d’adaptar encara més la tradició als nostres temps. Potser bescanviar un rei per una reina o si això és massa doncs alterar l’ordre dels reis. No ho sé, li he estat donant voltes i voltes i em costa distingir el límit entre adaptar i transformar per complet aquesta festa i, si la primera opció (adaptar) tindrà molta oposició, no em puc ni imaginar una transformació total…
El que tinc clar és que encara hi ha molt marge de millora i seria genial fer-hi un pensament. La cavalcada no deixar de ser el reflex d’una societat i, personalment, voldria que la meva fos feminista, antiracista, respectuosa i igualitària, entre molts altres valors i adjectius que tenen la mateixa o, fins i tot, més força.
És per això que estic molt orgullosa dels petits canvis introduïts aquest any ja que em transmeten esperança i ganes per a seguir lluitant. Barcelona, felicitats!!
I tu, què en penses?
