Eulàlia: “Penso que ens hem adonat que per fer una passa, t’has de mirar les cinquanta que has fet anteriorment.”
Llegeix mésManifestació No Mixte del 7M
On està el límit entre informar d’un fet i envair un espai?
Notícia de Societat sobre la Manifestació del 7M a Barcelona
Les Sekirankai
Per un treball d’Història Contemporània I, assignatura de la carrera d’Humanitats, vaig tenir l’oportunitat d’investigar un fet històric extraeuropeu i com aquest va ser tractat als diaris Espanyols. El fet triat va ser la participació d’un col·lectiu feminista japonés, les Sekirankai, a la segona celebració del primer de maig. Us ho explico amb detall en…
Llegeix mésSis de gener
Feliç dia de reis i de reines! Sis de gener. Ahir van arribar els reis carregats d’alegria i regals per a tots els nens i les nenes. Sis de gener. Un dia ideal per a obrir els paquets que els tres savis ens han deixat aquesta nit al menjador. Regals? Quins regals ens han portat?…
Llegeix mésConcierto de año nuevo
Querid@s lector@s, ¡feliz 2020! Llegó hace tres días el esperado cambio de año y con él los nuevos años veinte. Estamos oficialmente en una nueva década =) Como es tradición, para los amantes de la música clásica, el primer día del año es muy y muy esperado pues se celebra el maravilloso Concierto de Año…
Llegeix mésPots dir la teva
La comunicació és l’eina clau per al creixement emocional de tota persona. Sigui visual, auditiva, directa, visceral, indirecta, activa o passiva… nosaltres creixem quan comuniquem allò què ens passa, el què sentim o el què volem. És un procés constant. Com a dona, fins ahir mateix, tenia reprimida la meva llibertat de comunicació amb els…
Llegeix mésSer una dona no és sinònim d’esperar
Es curiós tot el que portem a dins: totes les històries viscudes, tots els moments, els desitjos… Totes aquelles creences que han estat transmeses de generació en generació. Totes les pors. És curiós i alhora màgic. Som una caixa, o un armari, o un cotxe ple de tresors. Som quelcom infinit. Som vida. Estem vius…
Llegeix mésJo, dona
Vull tancar els ulls i imaginar que estic a l’aigua, ben endins; perduda en la immensitat de l’oceà on els perills són més reals que els que guardo dins el meu cap. Vull creure que només les accions per si soles tenen un sentit i que el que jo penso és fruit d’un seguit d’idees…
Llegeix més