Avui he identificat una creença que tinc molt arrelada i que m’ha limitat els darrers anys de la meva vida: l’un o l’altre. Una creença que vaig desenvolupar per necessitat però que ha condicionat la meva manera de veure el món i/o relacionar-me. Una creença que m’ha perseguit en somnis, quan havia de decidir entre…
Llegeix més
Hola hola! Això és un missatge per l’Ana del futur, per quan tinguis un dia fosc, un dia d’aquells en què penses que ja en tens prou de tot això, sí, per un dia d’aquells on ets aigua estancada i, per molt que respiris, t’esfonses. Ara soc al metro i, cosa poc habitual en mi,…
Llegeix més
Tinc això una mica oblidat i em sap greu perquè quan estic melacòlica m’agrada llegir-me i saber com estava l’Ana de fa uns mesos i ara, si no escric, estic perdent l’oportunitat de capturar unes setmanes que, tot i intenses, m’estan fent molt feliç. Sé que la meva felicitat, tot i bastant present, viu aixafada…
Llegeix més
Quan un vol marxar, tot i que costi, dir adéu és el primer pas
Llegeix més
Això d’estimar s’ha d’aprendre… i a mi m’està costant
Llegeix més
Uns dies remoguts i molta energia de sobte. Remolins que duc dins meu. Calma.
Llegeix més
Quatre frases per buidar aquesta angoixa que em domina. Comparteixo per alliberar.
Llegeix més
El jueves 24 de diciembre, subiendo por la Vía Augusta después de una clase particular. Querida Ana, Has sido egoísta y eso ha herido a la gente que te rodea. No está bien. Para futuras ocasiones: A) ten en cuenta que tus planes afectan a los tuyos: a los que vas a ver y a…
Llegeix més
Carta a mi yo del futur para cuando esté un poco triste: Un jueves, 17 de diciembre de 2020 al mediodía, mientras preparo quinoa con verduras.
Llegeix més
Em trobo en una muntanya russa emocional. No entenc res i no m’entenc. M’agradaria ser enmig d’un camp de girasols amb les amgiues, però soc davant un ordinador. Com ahir. Com demà. Infinita monotonia. No estic donant el millor de mi. Però és que no puc. Sense companyia, sense aire lliure, sense oci, sense música,…
Llegeix més