“Ser o no ser, aquest és el dilema”
Fa aproximadament quatre-cents anys, William Shakespeare va portar al món quelcom sublim, una obra mestra. L’autor va donar llum a una sèrie de personatges, i a la seva història, d’una manera tan excepcional que, avui dia, encara sentim que estan de moda. Es tracta de ‘Hamlet‘, una tragèdia que Projecte Ingenu ha portat aquesta tardor al teatre Akademia per a celebrar que fa cinc anys. Com diu una cançó dels Amics de les Arts, ‘Apunto Shakespeare’, les paraules del geni tenen tanta força que, fins i tot quatre-cents anys més tard, ens parlen de nosaltres. “Ser o no ser, aquest és el dilema” Oi que ens ho preguntem encara això?
A partir de la traducció de Joan Sellent, Marc Chornet Artells i Raimon Molins han realitzat una magnífica adaptació de l’obra, tot barrejant diferents tècniques d’expressió com són la dansa i el món audiovisual. D’aquesta manera, la tragèdia ha evolucionat en el temps fins a convertir-se en una història tan propera a nosaltres que no hem pogut evitar sentir-nos-hi identificats.
Més enllà dels diàlegs, que requereixen un alt grau de concentració per a captar-ne tota l’essència, l’obra de Projecte Ingenu destaca sobretot per la seva posada en escena. L’originalitat amb que es tracten els elements de la tragèdia fa, d’aquesta representació, una obra única. Citant algun exemple, sense descobrir els secrets que trobareu al teatre (perquè, us ho recomano molt fortament, heu d’anar-hi), és genial el recurs d’utilitzar un vídeo-diari per a recollir les reflexions del jove Hamlet. L’efecte òptic de la imatge sobre el decorat és captivador i, a més, ajuda a l’espectador a crear un vincle entre l’argument i la seva realitat personal.
També, cal aplaudir el tractament que reben la violència i la mort dins de l’obra: ambdues se’ns presenten amb una cruesa excepcional, però plenes de respecte. Vull remarcar principalment l’enginy amb què es treballa la lluita dins l’obra i senyalar que és magnífic, i molt expressiu, l’ús de l’aigua com a arma letal. En altres paraules, considero que les escenes més tràgiques contenen el punt just de dramatisme i aconsegueixen un equilibri ideal entre emoció i credibilitat. ‘Pell de gallina’, no cal dir res més.
Finalment, pel que fa a l’escenografia i els decorats, l’obra de Projecte Ingenu introdueix un element molt curiós a l’escenari que esdevé el fil perfecte per a connectar representació i públic. És una copa de vidre plena d’aigua, situada al centre de la sala. El fet que les escenes transcorrin alienes a ella però que, simultàniament, existeixi una certa interacció amb l’objecte genera en l’espectador una tensió molt agradable .
Per acabar, és essencial felicitar les actrius i els actors per la seva feina increïble. Segurament, no deu ser gens fàcil posar veu a les paraules d’un geni com el dramaturg anglès. D’entre totes, l’actuació de Rosa Serra com a Hamlet et deixarà, de ben segur, bocabadada. La bogeria del jove ja és esgarrifosa de per si, tanmateix,la interpretació de l’actriu és tan intensa i les seves expressions tan profundes que, en més d’una ocasió se’t posaran els pels de punta i tremolaràs per dins.
T’enamoraràs, en canvi, del personatge d’Ofèlia, l’enamorada de Hamlet. Cristina López dona vida a una jove resolutiva i dolça, plena de sensualitat. L’actriu, amb la seva forma de moure’s, la seva mirada i la seva nuesa davant la càmera, genera en l’espectador el mateix desig que sent Hamlet en veure-la. De tots els personatges, Ofèlia és el que més caliu provoca, despertant en un mateix la necessitat de tenir-ne cura i de seguir-la.
En conclusió, l’obra de Projecte Ingenu et farà patir, riure, somniar i reflexionar sobre la nostra societat, els rols de gènere, les relacions familiars i la bogeria. Al teatre, viuràs una aventura plena de tensió i aprenentatges i tornaràs a casa amb una nova visió d’allò que t’envolta. Si ets amant del teatre, de segur que gaudiràs amb l’adaptació, de caire innovador, que ha fet la companyia d’aquesta famosíssima tragèdia. Si, al contrari, no ets un consumidor habitual, però sents dins teu una veueta que t’anima a anar-hi, no t’ho pensis dues vegades, cent per cent recomanable.
Diu Shakespeare que ser o no ser és el dilema, quina resposta li donaries tu?