La importància de ser frank

“La nostra estada en aquest món només té sentit si arribem a ser lliures”

Ets d’aquelles que pensen que anar al teatre és avorrit? Que anar al teatre és per pensar, i per això no hi vas? Si és així, ja pots córrer a comprar la teva entrada al Teatre Poliorama per veure La importància de ser Frank. Aquesta és la teva obra.

Escrita per Oscar Wilde i traduïda per Cristina Genebat, La importància de ser Frank desmenteix els enunciats anteriors i demostra que, també al teatre, la immersió total en la història és possible. Gràcies a la combinació justa entre humor i crítica, la peça de Wilde es troba a mig camí entre l’entreteniment i la reflexió. Així doncs, el seu contingut satisfà tant les persones que volen passar una bona estona com aquelles que volen un repte intel·lectual.

En poques paraules, com diu el seu director, David Selvas, l’obra és “un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social”. Una barreja d’ironia i pensament crític que els actors i les actrius apropen a les espectadores i als espectadors.

Sens dubte, el punt fort de l’obra és la caracterització dels personatges. Paula Ayuso, a partir de les descripcions de Wilde, reprodueix al peu de la lletra els estereotips de la nostra societat d’una manera tan autèntica que és impossible no sentir-s’hi interpel·lat. Des d’una baralla entre els dos homes protagonistes, per una magdalena, en un dels moments més crítics de la seva existència, fins a la creació d’un compromís fictici, fruit del desig i la imaginació d’una dona, l’obra transmet a la perfecció les relacions i actituds humanes que, fins ara, constituien la nostra societat.

En aquest panorama, prenen molta força els personatges femenins.

Tres generacions, tres fases de la vida, tres actituds diferents que, a l’hora de la veritat, s’uneixen en perfecta sincronia sota uns mateixos canons o ideals. La Cecily, una jove lliure i independent de disset anys, interpretada per Paula Jornet amb dosis de sensualitat i inocència adolescent. La Gwendolen, una dona segura de la seva capacitat per seduir, d’uns trenta anys, representada per Paula Malia. I, la Letícia, una senyora madura i feliç amb el que la vida li ha portat, a qui Mia Esteve dona vida.

Totes tres experimenten un mateix univers femení que reflecteix els prejudicis, les creences i les limitacions amb què han crescut les dones d’avui dia. Un univers que qualifica les dones d’histèriques, boges, intenses (en el sentit pejoratiu de la paraula) i/o de ridícules. Una realitat en què les protagonistes viuen la seva vida somniada amb més intensitat que la viscuda. Et sona?

I, entre tanta oxcitocina, destaca la figura de Lady Bracknell, interpretada per la magnífica Laura Conejero. Dona de dretes, de classe alta, conservadora, preocupada pel que diran, controladora, immensament rica, interesada… continuo? Lady Bracknell representa l’ideal femení que es respectava i s’admirava entre les classes altes del segle XX, un model que van patir moltes generacions i que ara, en la seva absurditat, és una font de rialles. No s’ha d’oblidar, però, que aquest personatge va ser, i encara és, la presó de moltes dones.

Pel que fa als personatges masculins, tot i que la seva presència sigui menor, s’ha de reconèixer que també són excepcionals. Jaume Madaula i Ferran Vilajosana, per exemple, donen vida a dos canalles d’allò més tendres que, en enamorar-se, perden el cap. Fets com el d’inventar-se un amic imaginari per fugir de la càrrega familiar o la necessitat d’escapar de la pròpia realitat per divertir-se, evidencien un malestar en l’home que, avui dia, tampoc no ha desaparegut. A través de la ironia i del ridícul, l’obra denuncia aquesta imposició social i recrea actituds en els homes que, vistes des de l’exterior, els faria amagar el cap sota les cames avergonyits.

La importància de ser Frank, doncs, és molt més que una comèdia. Més enllà dels riures, que són cent per cent assegurats, l’obra apel·la al públic d’una manera clara, directa i sense embuts. És aquesta la societat què volem? És així com continuarem relacionant-nos?

La importància de ser com som. La importància de ser qui som. La importància d’enfrontar-nos al passat per construir el futur. Un futur lliure.

La importància de ser francs.