És estrany acabar el dia sense una paraula teva; és estrany però no desagradable, és més, em tranquil.litza. Ara em sento més segura de mi mateixa i de que vull. Vull alegria, vull riure, vull fer tot el que vulgui amb passió i si estimar-te a tu es converteix en un gest quotidià aleshores no ho vull; vull estimar-te quan ho fagi amb passió, vull estimar-te quan jo dins meu tingui un foc encés que crema.
Estic aprenent a respirar de nou, estic aprenent a establir prioritats, a actuar quan tinc impuls i a descansar quan el meu cos ho necessita. Tot això vull aprendre-ho des de l’alegria, amb un somriure als ulls perquè sé que és així com funciona. Ja sento el riure tremolar dins el meu estòmac, tinc ganes d’escoltar de nou la seva musicalitat histèrica. Ja sé que el que veia en ell és el que em faltava en mi i el que buscava en tu, alegria. Ara també sé que sóc una font inesgotable que ha estat un xic obturada però que ara torna a rajar.
Related Posts
