Que hi ha més enllà del nostre món? És una pregunta que em ronda pel cap des de fa uns quants dies. He decidit que serà el tema del meu pròxim treball de naturals. Investigaré l’espai, buscaré informació, demanaré ajuda als experts, ho tinc molt clar!!! Acabo de decidir que estudiaré a la universitat, just a temps. Hem prepararé per ser una gran científica de l’espai. Quan ho sigui descobriré planetes nous, inventaré algun aparell que serveixi per ensenyar o visitar l’espai, estudiaré els sol i tot el que l’envolta,…
Les meves amigues hem feliciten, elles ja sabien que estudiarien des de fa temps. Aquest és un moment especial per a mi, s’ha de celebrar. Anem a berenar totes juntes, les quatre (abans cinc, però l’ Inés es va canviar d’institut). Unides com abans, després d’uns anys separades, tornem a ser un grup. La secundària ens va canviar molt a totes, ens vam distanciar. Cada una va descobrir noves qualitats i defectes que ens va costar complementar. Ara que ja hem arribat a primer de batxillerat, les coses s’han solucionat. Tothom està més tranquil, ja no hi ha baralles, ens hem fet grans. Aquests són els millors dies per a mi.
Les convido jo, mentre estem a la cafeteria veiem passar al Nico, el noi que l’hi agrada a la Marta. Nosaltres ens posem a burxa-la i ella es posa molt vermella. La Marta té el cabell ros i els ulls blaus, és guapíssima, molt simpàtica i alegre, una persona que et valora i et puja l’autoestima. El Nico ens veu i entra, nosaltres creiem que ho fa per la Marta. De sobte m’arriba un missatge, és de la Blanca. Em sorprèn per que la tinc al costat. Llegeixo el missatge i em poso a riure, suposo que la Nina també l’ha rebut perquè s’afegeix a mi. El Nico i la Marta no s’assabenten de res, ai els enamorats!A poc a poc la Blanca, la Nina i jo ens anem retirant cap a la barra. Ells sense donar-se compte es queden sols. Els dos es ruboritzen, nosaltres no podem aguantar-nos més el riure. Tornem amb ells, s’han afegit el Mateu, el Marc i el David. Les tres ens quedem parades i la Marta ens fa un somriure burleta. Ens l’ha tornat, quina vergonya! Un cop superat aquest petit entrebanc passem una tarda fantàstica. Ens assabentem de moltes coses que estan passant al curs i fem plans pel cap de setmana. Això és el millor que m’ha passat mai. No m’ho puc ni creure, hem quedat el dissabte al cinema, veurem la millor pel·lícula que fan.
La setmana se’m fa llarguíssima, no puc esperar més.
Hem llevo al mati, miro el calendari, i quina sorpresa es dissabte. Hem poso a ballar per l’habitació com una boja. Aquest mati hem quedat les quatre, una altre vegada, per arreglar-nos, decidir que ens posarem i si cal anar a comprar. Lo millor és que diumenge vaig a una presentació sobre l’espai, aquesta cap de setmana és perfecte. La meva mare hem porta a casa la Blanca, sóc la primera en arribar. La Blanca té el cabell llarg una mica vermellós, uns ulls alegres que sempre t’animen, és una persona en qui pots confiar. Porto una bossa amb roba, complements i maquillatge. Ho poso tot a sobre del llit on està tot lo de la blanca que creu que utilitzarem. Truquen a la porta, son elles, les obrim. Fan el mateix que jo, posen tot el que han portat a sobre el llit. Triguem tres hores en decidir que ens posarem i deixem la roba preparada per aquesta nit. Dinem allà mateix, i després veiem una pel·lícula molt emocionant. La tarda passa molt ràpid i quan és l’hora ens vestim.
La mare de la Blanca ens porta al cinema, ells ja han arribat i han comprat les entrades. A l’hora d’escollir seients, es cohibeixen una mica però al final es decideixen. Jo hem sento al costat del David i la Blanca. Ella al meu costat i al del Marc. Al seu costat s’ha assegut el Mateu i al seu costat la Nina. I finalment l’última “parella”, la Marta i el Nico. Ens posem a parlar fins que comença la pel·lícula. Al principi fa una mica de por, i aprofitem per apropar-nos a la “nostra parella”. Més endavant hi ha algunes escenes molts divertides, nosaltres no parem de riure. Finalment s’acaba amb una escena molt romàntica, preciosa. Quan s’acaba sortim fora, fa fred i anem a sopar al Burger King.
Allà ens fem unes fotos molt divertides, amb l’hamburguesa a la boca, el ketchup caient pel coll… Quines amigues més fantàstiques, totes diferents però meravelloses. Estic orgullosa i aquesta nit estan radiants. Acabem embrutant tota la taula i quan ve el cambrer ha recollir, les quatre marxem. Des de lluny veiem la cara dels nostres acompanyants i la del cambrer. Quina gracia, quan acaba tornem a la taula. Però tot té un final, i aquesta tarda magnífica s’ acaba. Ens acomiadem i al fer-ho del nostre enamorat ens dona un petó als llavis i marxa corrents, que romàntic… Les quatre ens quedem molt sorpreses. Cada una torna a casa seva, i jo a l’arribar hem trobo un ram de roses del David. M’ il·lusiono moltíssim i el truco per donar-l’hi les gracies.
Abans de ficar-me al llit hem truca la Nina. Que vol ara? Hem pregunta per un ram de rosses i jo l’hi explico que també n’he rebut un. Les dues ens posem a riure una mica nervioses, que significa? La Nina és així, les bones notícies les escampa ràpidament, és una gran amiga que sempre et fa costat i quasi mai s’enfada. Té els cabells foscos que l’hi arriben per les espatlles I una careta adorable un xic entremaliada. Cansada però feliç me’n vaig a dormir. Tinc un somni meravellós, un d’aquells que val la pena recordar… El ball de l’institut, jo guapíssima, el David al meu costat. La parella perfecta, els reis del ball…
Algú obra la finestra, fa fred. Obro els ulls i veig a la meva mare fent-me petons. M’espavila, hem fa esmorzar de presa i em recorda que tinc una presentació de l’espai. Just quan sortim per la porta es desperten els meus germans, la Cristina i el Llorenç , el meu pare ja s’encarregarà d’ells. Al cotxe sona una cançó que a mi m’encanta. Pujo el volum i contentes, la meva mare i jo marxem cap a la presentació. Que m’ensenyaran, que hi trobaré? Ho sabré quan hi arribem…