Marc
L’altre dia vaig quedar amb una amiga, la Sònia. Va venir a casa meva i vam passar una tarda entretinguda. El problema és, ara me n’adono, que jo sóc una mica ximplet i no li vaig dir que tenia novia. Vamacabar els dos petonejant-nos i després ens vam sentir una mica culpables.
El granet de sorra no s’hauria convertit en una muntanya si aquell dia no hagués quedat amb la Sara, la meva novia. Va venir cap a les sis, puntual com sempre i sort que vaig sentir un soroll de passes i la Sònia va tenir temps per amagar-se. Perquè sinó…
Sara
Estava molt emocionada, per primera vegada, el Marc em convidava a casa seva. Vaig pujar les escales desitjant que m’hagués preparat alguna cosa especial. Però quan vaig arribar tot estava molt desendreçat i el Marc semblava una mica estressat.
Em va demanar que m’esperés un segon i va anar al lavabo. Al cap d’uns minuts ja s’havia arreglat i es va preparar per sortir. Quan érem a la porta algú va tossir, em vaig quedar petrificada. El so provenia del lavabo i vaig anar a mirar. Quina sorpresa! Vaig trobar la Sònia, una de les meves millors amigues, mig vestida i la seva cara ho deia tot. Vaig arrencar a córrer cap a la porta i vaig sortir del pis. La porta es va tancar i ja no vaig poder-ho suportar més, em vaig posar a plorar. Tot el meu món es va esfondrar, ara, en qui podria confiar?
