Addicte a tu i a l’atenció que em dones: les paraules, les trucades i els cors. Addicte a l’efecte i la tendresa, a l’interés. És un calvari, ho odio i sé que farà mal quan ja no hi siguis. És acabar una conversa, marxar, acomiadar-te… i tenir ganes de tornar a saber de tu. És destructiu.
No sé què fer per deixar anar aquesta ansietat, perquè se m’endú i no m’agrada. I em fa sentir inferior, o massa lligada. No vull més. Prefereixo gaudir de les estones juntes i sentir-me plena en acabar, ser capaç de tancar la caixeta fins que tornis a ser-hi, vull un parèntesis dins el meu cap.
Perquè si no, no val la pena. I jo sé que totes dues ho valem molt. I no vull estar perduda en tu. Jo vull estar sencera.
