L’amistat a la nostre edat és el que més ens importa. Quan necessitem a algú sempre busquem als amics. Almenys per a mi, un amic de veritat és una d’aquelles persones que estimo més. Un amiga és: una germana, una companya, una mestra i una caixa on guardo els meus secrets. Una bona amiga, podríem dir que, és la meva vida.
Malauradament tothom canvia, creixem, ens relacionem amb els altres… Deixem de ser com érem. Això provoca que moltes amistats es perdin o deixin de funcionar. Te’n faré cinc cèntims; dues amigues molt unides acaben el curs, molt il·lusionades comencen l’estiu. Mantenen el contacte però hi ha un gran inconvenient, la distància entre elles és massa gran. No poden veure’s i les converses per telèfon no són suficients. Tornen a l’escola i ja res és igual. Cadascuna ha fet noves amistats i ja no tornen a encaixar.
Tot i que moltes amistats són curtes, n’hi ha d’altres que volem que siguin per a tota la vida. Ens esforcem per mantenir-les, ens deixem la pell perquè tot funcioni. I, a vegades, ho aconseguim. Totes les baralles, les disputes, les ajudes, els somriures…Tots els moments que comparteixes valen la pena. Trobes una persona en qui pots confiar plenament i amb qui pots parlar de temes que a casa no et deixen. Et sona la frase hi ha roba estesa?
En conclusió, un amic és algú per qui val la pena donar-ho tot. Si es de veritat no hem de tenir por a perdre’l perquè no passarà. Sempre l’estimaràs i ell a tu, tot i que a vegades li faries la pell i d’altres li dedicaries una catedral. I, si és un amic temporal, gaudeix. Passa – to bé amb ell, aprèn coses noves i confia. I quan, al final, la vostra amistat s’acabi, no t’hi amoïnis n’hi hauran d’altres. Dóna-li les gràcies per tot el que heu passat i deixa’l marxar. Els dos sereu més feliços.
