Hola hola!
Això és un missatge per l’Ana del futur, per quan tinguis un dia fosc, un dia d’aquells en què penses que ja en tens prou de tot això, sí, per un dia d’aquells on ets aigua estancada i, per molt que respiris, t’esfonses. Ara soc al metro i, cosa poc habitual en mi, estic escoltant Manel. M’he passat el matí treballant i a classe m’adormia així que torno cap a casa. Manel m’ha animat, de fet, m’està donant la vida. Gairebé no m’he n’he adonat que ja era a Plaça Catalunya i en breus seré amb un plat d’arrós ben bo i acabant la pel•lícula cursi que ahir no vaig poder acabar perquè l’infant del cangur es va posar a plorar i no va haver-hi manera de tornar-lo a adormir. Quan va arribar la mare em va dir que segurament tenia gana,.. què intens això de ser mare…molt fort. Però que preciós donar el biberó o fer una torre de lego, una bona manera d’acabar el diumenge, sí.
Avui a classe m’he tornat a agobiar amb les amistats, que si no tinc amigues, que si no les sé cuidar, que si no em saben cuidar, que si m’estic tancant molt amb el j, que si estic canviant i res canvia, que si ja no m’estimen, que si ja no encaixo, que no em prioritzen, que no soc prou divertida… tu creus què he de pensar totes aquestes bajanades? Amb la d’emocions descontrolades que em generen… Ai el dia que aconsegueixi fer les coses sense pensar en res més que en el que estic fent. Vull aquest superpoder. Siusplau siusplau.
Bé, perdona que el distrec soleta, només volia dir-te que tot passa, que tot està dins el cap i que ho estàs fent molt bé. Que el Kapura és preciós, que Com Elles és genial, que Bruna està en camí, que al cau fas molt bona feina i que quan et veig hallar m’alucina tot el que has aprés aquest any. Ho estàs fent molt bé. I la saturació mental arriba de tant en tant, i també l’empocional i que sempre te n’ensurts. Tu recorda que et diu sempre la mami de respirar, d’aturar la xerrameca mental i plorar-ho tot. És genial tot el que saps, com et coneixes i cada vegada serà més fàcil, ja ho veuràs.
Va, que jo ja he arribat a casa, espero que ho hagis pogut buidar tot, que ara em llegeixis somrient i que t’abracis el cos a tots dos costats. Soc aquí amb tu. T’estimo