Estic trista. Compartir temps amb tu em fa sentir-me trista. Trobo a faltar els teus braços, els teus petons, el teu somriure. Trobo a faltar el que érem i no m’agrada gens. No m’agrada perquè s’ha acabat i semblava que ho portava bé. Era mentira. Fa mal. Fa mal tot i que no ho vulgui. Fa mal encara que tanqui els ulls ben fort i faci veure que no hi ets.
Estic trista. Pel que sembla em trobo en la tercera fase de dol i és el que toca. Això és bo, molt bo. Vol dir que ja he superat la fase de negociació i de ràbia. Hem avançat, doncs. Però ai mare quin dolor. Per què fa tan mal això?
Diuen que finalment s’arriba a la fase de l’aprenentatge. Fa mal el camí, sí…
Temps al temps… moltes gràcies!