Avui he descobert quelcom molt interessant que potser et serveix. És sobre les relacions humanes així que d’una manera o una altra ens afecta a totes…
“Tot intercanvi comença millor des del riure i s’acaba dolçament amb el riure.”
És increïble. Deixar una conversa a mitges o acomiadar-se d’algú després d’una estona intensa (plena d’amor o de tristesa) és dolorós, si no es fa amb un somriure. Ho he experimentat personalment aquesta tarda i m’ha deixat totalment descol·locada, no podia creure que després d’un dia tan preciós, amb tantes abraçades i tanta confiança, els nostres camins es separessis i jo em quedés buida. Buida de debó. Amb lo plena que m’havia sentit!
No podia ser, no, havia estat perfecte tota l’estona,
Després de meditar-ho molt, he arribat a la conclusió que estava tan bé en la seva companyia que tornar al món real, sense una petita transició, és mortal. Així doncs, ara ja ho sé. Abans de dir adéu, primer una broma o una anècdota divertida, per trencar la connexió creada i, tot seguit, una abraçada o un petó. D’aquesta manera, podré, podràs, podrem continuar el dia lliurement.
Sense lligams que em, et, ens roben l’energia.
Què en penses? Espero el teu comentari per a seguir aprenent plegades =)
