Em buido a poc a poc,
sense pressa,
com l’aigua d’un petit rierol.
Aigua fresca,
aigua pura,
aigua neta:
neta de capes d’un fals jo.
Em buido per omplir-me
i per això escric.
Amb cada paraula trec una por,
amb cada lletra una emoció.
I per això escric.
Tot allò que porto a dins
ho deixo a fora.
I un cop a fora miro endins.
Aigua neta.
Aigua pura.
Aigua fresca.
Buida em sento a vessar.
i buida em sento plena.
Per això escric.
