Pròleg
L’amor és net, l’amor és brut, l’amor fa por, l’amor m’ha fet feliç.
Ja han passat tres mesos i encara estic destrossada. La meva vida fa molt temps que es va acabar. Com va poder ser tan cruel? per que m’ho va fer? Recordo els seus ulls plens d’odi i rabia. Jo era feliç, no se que va sortir malament. Els meus aliments m’apollen, em donen suport. Però tinc una taca al cor que em costarà netejar. Vull ser feliç, crec que m’ho mereixo, ho desitjo. Però primer haig de solucionar el passat. Estic decidida a oblidar-me de tot i seguir endavant. Ja és hora de riure i ballar, quedar amb la gent i tornar a recuperar la vida. A tornar a començar.
Quan estàs tota la vida intentant demostrar als altres que ets una persona ideal, quan ets molt diferents, res t’importa només ser perfecte. Això em va passar a mi i ara em sento una estranya. No era jo i ara no se com soc. Per recuperar la meva vida m’haig de trobar a mi primer, i això és molt difícil. No se com continuar endavant, quan trigaré a superar-ho?
