La comunicació és l’eina clau per al creixement emocional de tota persona. Sigui visual, auditiva, directa, visceral, indirecta, activa o passiva… nosaltres creixem quan comuniquem allò què ens passa, el què sentim o el què volem. És un procés constant.
Com a dona, fins ahir mateix, tenia reprimida la meva llibertat de comunicació amb els homes. No sé exactament perquè, però tota la vida m’he comunicat amb ells sempre atenta a les seves reaccions, les seves necessitats, la seva opinió i, en tot això, he oblidat per complet perquè m’estava comunicant: per mi. Aquest fet ha condicionat totes les meves relacions en què, a falta prou seguretat en mi mateixa, m’he deixat portar per l’altra i he rebut mil cops en el intent.
Ara, per fi, ho trencat. Amb valentia i amb confiança he pogut posar els meus sentiments sobre la taula i, sense esperar una resposta, expressar tot allò que m’estava fent mal. Em sento molt orgullosa. Crec que, com a dona, necessitem la nostra veu, hem de poder defensar-nos, hem de saber demanar i hem de saber dir que NO. Ara, l’he trobada, la meva veu i em sento lliure.
A tú que m’estàs llegint et dic: pots dir la teva. No et guardis res que pugui fer-te mal després. Amb respecte envers l’altre, expressa’t. Fa por, costa, és difícil, sí. Però pots fer-ho, vaja, podem fer-ho. Totes i tots. Comuniquem-nos des del cor. El món serà un lloc molt millor,
