Paraules que vaig escriure ahir i que vull compartir: “Avui feia la reflexió heavy que ell m’ha ferit tant que he perdut la fe en el gènere masculí i que ara només l’entenc com una màquina de generar plaer. És molt fort i sona encara més fort però me n’he adonat mentre tornava a casa,…
Llegeix més
Sovint pels matins, quan em quedo sola a casa treballant, em sento sola. Dins meu alguna cosa s’esquinça i la solitud m’envaeix de cop i em domina. Aleshores agafo el telèfon mòbil, obro el whatsapp i encara em faig més mal. Perquè no tinc cap missatge, ningú m’ha desitjat bon dia, ningú m’ha convidat a…
Llegeix més
Sento que hi és. M’incomoda. Fa mal. Em domina sense gaire esforç. M’esfonsa. Sento alguna cosa endins que tremola i s’expandeix. S’expandeix cada vegada amb més força. És la por? És la ràbia? Potser la tristesa? Què és? Per què me’n fa tant, de mal? Hi ha quelcom a dins que s’està removent. Deu voler…
Llegeix més
Hem tornat a fer-ho, tapar el dolor i la ràbia amb menjar. Pensava que ja ho teníem però hem tornat a caure? Per què? Per què em fa tant de mal? És horrible, la impotència de no saber com omplir el buit, agafar el móvil i mirar la vida dels altres sense aue realment t’importi….
Llegeix més
No para de dar vueltas, el mundo. Gira y gira sin darse cuenta de que yo no estoy bien. Me siento obligada a sonreír, a ayudar a los que me rodean y a seguir siendo la buena chica que siempre he sido pero no puedo, ya no. Estoy harta, tengo ganas de gritar, me siento…
Llegeix més
Em sento sola i em fa mal. Quan m’aturo a agafar aire i deixo de fer cosetes començo a pensar i a sentir i la soletat m’envaiex. Em fa mal, massa i tot. Ningú m’havia avisat que això passaria, ningú m’havia dit mai que l’amor podia convertir-se en una punxa que se’t clava ben endins…
Llegeix més
Estimat primer amor, No sé ni per on començar, hi ha tantes coses a dir… M’agradaria parlar-te de les papallones que voletejaven pel meu ventre el primer cop que em vas somriure. Voldria contar-te com, mica en mica, vas anar guanyant-te el meu cor, vas fer-te estimar. Tremolo al recordar els petons robats al parc,…
Llegeix més
Son tantas las palabras que guardo en el alma. Siento que mi voz va haciéndose poco a poco más silenciosa y tengo miedo de que algún día desaparezca. Siento que soy incapaz de comunicar, de transmitir aquello que siento. Me falta oxígeno, me ahogo y no hay nadie que pueda sacarme del agua, este enorme…
Llegeix més
Querida rodilla, este post es para ti. Hace un año, exactamente justo ahora, estaba yo sentada en la sala de espera de Sant Joan de Déu, hospital para niños de Barcelona… Me dolía la rodilla, dolía y mucho; yo estaba cansada, frustrada conmigo misma y enfadada con mi padre por no querer llevarme al hospital…
Llegeix més
Pequeña reflexión después de ver la película “de padres a hijos” de Gabriele Muccino. Dolor y amor, dos sentimientos encontrados que llenan nuestras vidas; nos invaden, nos arrastran, nos poseen. Hacen de nuestro día a día magia, forman parte de nuestro corazón y sabemos que sin uno de los dos no estamos completos. Dolor, sentir…
Llegeix més