Em dic Ana i tinc disset anys. Visc amb la meva mare i els meus germans. Veig el meu pare els dimecres i dos caps de setmanes al mes. No em coneixo a mi mateixa, no sé qui soc. Això em fa tornar boja. Fa unes setmanes, o més ben dit, un mesos, sí que…
Llegeix més
És estrany acabar el dia sense una paraula teva; és estrany però no desagradable, és més, em tranquil.litza. Ara em sento més segura de mi mateixa i de que vull. Vull alegria, vull riure, vull fer tot el que vulgui amb passió i si estimar-te a tu es converteix en un gest quotidià aleshores no…
Llegeix més