Avui he identificat una creença que tinc molt arrelada i que m’ha limitat els darrers anys de la meva vida: l’un o l’altre. Una creença que vaig desenvolupar per necessitat però que ha condicionat la meva manera de veure el món i/o relacionar-me. Una creença que m’ha perseguit en somnis, quan havia de decidir entre…
Llegeix mésMolts projectes i moltes emocions
Hola hola! Això és un missatge per l’Ana del futur, per quan tinguis un dia fosc, un dia d’aquells en què penses que ja en tens prou de tot això, sí, per un dia d’aquells on ets aigua estancada i, per molt que respiris, t’esfonses. Ara soc al metro i, cosa poc habitual en mi,…
Llegeix mésAddicte a tu
Això d’estimar s’ha d’aprendre… i a mi m’està costant
Llegeix mésAl dente
Uns dies remoguts i molta energia de sobte. Remolins que duc dins meu. Calma.
Llegeix mésSense això, no puc.
Em trobo en una muntanya russa emocional. No entenc res i no m’entenc. M’agradaria ser enmig d’un camp de girasols amb les amgiues, però soc davant un ordinador. Com ahir. Com demà. Infinita monotonia. No estic donant el millor de mi. Però és que no puc. Sense companyia, sense aire lliure, sense oci, sense música,…
Llegeix més22 d’abril
Avui estic una mica trista i sé que no passa res. Però necessito treure-ho fora. Si m’ho guardo a dins es farà més gran. I no vull. Vull posar punt i final a aquesta història. M’està traient molta energia i avui m’ha fet estar trista. I ja en tinc prou. Així que ho vomito tot….
Llegeix mésUna mica de gris
L’altre dia ho comentava amb un amic. El meu professor de literatura també ho deia. A les xarxes també se’n parlava. I jo? Doncs jo ho negava rotundament. Buscava el costat bo, suposo, l’alegria continguda en les pàgines d’un text, la llum que portem dintre i volem compartir, la màgia d’escriure. M’equivocava. Ni llum ni…
Llegeix mésPetons
Tant de bo que algú m’estimés tant que vingués a fer-me petons en un dia com avui.
Llegeix mésSota mínims
Estic trista. I negativa. I només vull que algú m’aculli entre els seus braços i m’escolti plorar. Però no hi ha ningú. Només estic jo i no m’és suficient. Pels que pensin que sempre estic feliç. No és així. La vida també em fa mal de tant en tant. Molt mal.
Llegeix mésUna mica de mal al cor
Sovint pels matins, quan em quedo sola a casa treballant, em sento sola. Dins meu alguna cosa s’esquinça i la solitud m’envaeix de cop i em domina. Aleshores agafo el telèfon mòbil, obro el whatsapp i encara em faig més mal. Perquè no tinc cap missatge, ningú m’ha desitjat bon dia, ningú m’ha convidat a…
Llegeix més