Parlava fluix i reia massa fort,
el seu ull dret era un xic tort.
Els seus cabells s’enredaven amb el vent
i les seves cames caminaven lentament.
Eren les seves imperfeccions
qui m’ensenyaven la bellesa del seu rostre
doncs només s’hi veu bé amb el cor,
i quan hi ha amor el drac deixa de ser un monstre.
Dia a dia, poc a poc,
amb una mirada, un somriure i un gest dolç
va fer-se un lloc dins el meu cor
tot ignorant les meves pors.
Sense avisar ell va arribar
com una sorpresa per berenar;
no vaig saber-me defensar,
la seva olor m’enamorà
Ana Somriures
