Parlava fluix i reia massa fort,

el seu ull dret era un xic tort.

Els seus cabells s’enredaven amb el vent

 i les seves cames caminaven lentament.

Eren les seves imperfeccions

qui m’ensenyaven la bellesa del seu rostre

doncs només s’hi veu bé amb el cor,

i quan hi ha amor el drac deixa de ser un monstre.

Dia a dia, poc a poc,

amb una mirada, un somriure i un gest dolç

va fer-se un lloc dins el meu cor

tot ignorant les meves pors.

Sense avisar ell va arribar

com una sorpresa per berenar;

no vaig saber-me defensar,

la seva olor m’enamorà

Ana Somriures

Ann Rubio Cançons, Creació, Poesia , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *