Llibres. Prestatgeries plenes de llibres. A tot arreu. Fan caliu. L’Anna Soler-Pont em reb al despatx. No té porta ni parets; està obert a tothom.
“Mentre et preparo una infusió, això és el catàleg de drets de les autores i els autors, te’l pots anar mirant.”
Amb compte de no tacar res, començo a passar els fulls.
Aquí hi ha de tot
En efecte, són tots els autors i les autores que representem: quins llibres estem treballant més ara, a quins països s’han venut, a quines llengües s’ha traduït i amb quina editorial. És com la nostra guia de treball.
Inclou més de 70 autors.
I autores. Una mica el que ens marca a nosaltres és la literatura, sobretot ficció, dels cinc continents amb un clar accent cap a les dones. Però no només, també treballem amb moltíssims autors, Federico Moccia, per exemple. No és ni dona ni africana.
Teniu doncs una marca creada
Sí, però ara que ja ens hem consolidat, també volem trencar estereotips. Pontas va començar així, tanmateix, amb els anys, s’ha convertit en una agència molt global que representa autors i autores de tots els gèneres i de tots els tipus.
I com us heu consolidat?
Doncs mantenint el mateix nivell d’autors: un grup de clients i clientes potents, que et donin reconeixement.
(..)
Un reconeixement que fa que els editors de tot el món vulguin reunir-se amb tu, o trucar-te a tu, perquè saben que a dins del catàleg hi ha alguna cosa interessant.
És així?
Sí! (riu) Tenim la reputació d’haver descobert algun autor interessant o una autora desconeguda.
Com per exemple?
La Kopano.
La Kopano?
La Kopano Matlwa. És una autora que ara publicarà la seva segona novel·la en català i en castellà. Per mi, és una de les autores més importants de tot el continent africà.
Ho dius molt convençuda
Perquè és una crack. Té 33 anys, és doctora i treballa pel ministeri de salut de Sud Àfrica. A més té tres fills. Treballar per ella em fa molta il·lusió. És una persona que allà se n’ha ensortit i que, tot i haver pogut immigrar, ha optat per quedar-se allà i revertir to el que ha anat aprenent a fora.
Sembla increïble
Ho és, quan la sents parlar, el que diu és potentissim. I nosaltres seguim, és aquest tipus d’autores les que Pontas continua buscant.
Què feu, doncs, quan us contacta una autora o un autor?
De tot.
Què és tot?
Des del treball del manuscrit, fins les gestions amb les editorials perquè el publiquin, quan aquest és impecable.
I si no ho és?
Aleshores el donem a llegir a vàries persones, internes i externes, i acompanyem l’autor en el seu perfeccionament. Al final, el nostre producte, és a dir, el peix que tenim al cove per anar al mercat, és el manuscrit i ha d’estar el millor possible.
Quin tipus de contracte feu amb els autors per a poder treballar l’obra amb llibertat?
Nosaltres els fem firmar un contracte de representació i demanem sempre dos anys de confiança.
Per què dos anys?
Perquè el procés és molt lent: amb dos mesos no aconseguirem la lluna. Això sí, se’n poden anar quan vulguin i nosaltres també els podem dir prou si no ens entenem bé.
Quins motius us poden portar a dir prou?
O una mala relació amb l’autor o autora o un producte que no és prou bo. Si nosaltres li diem, per exemple, has de tornar a treballar el manuscrit ‘així’ perquè hem de sortir-lo a vendre, i l’autor o autora no ho vol fer, aquest pot ser un motiu per trencar el contracte.
I què determina una novel·la perquè sigui bona per sortir al mercat?
Abans de res, nosaltres no seleccionem tant la novel·la com l’autor o l’autora. Representem persones. Persones que van creant obres. La idea és que els autors i les autores es quedin a l’agència i vagin escrivint.
Què tenen en comú?
El criteri és que nosaltres li veiem alguna cosa prou forta per poder convèncer a una editorial: perquè s’hi aboqui i la publiqui, o una productora: perquè l’adapti i faci un projecte audiovisual.
I aquesta cosa?
Depèn.
Què vols dir amb això?
Que tant pot ser una gran novel·la històrica com una mini novel·la de cent pàgines, amb un to molt personal, com pot ser un thriller…
(…)
La Dolores Redondo i el Federico Moccia no tenen res a veure i els dos estan a Pontas. Però creiem que tots dos tenen la capacitat de fer asseure algú, hores i hores, amb sis-centes pàgines a la mà.
I en temps de tanta pressa…
Encara més. Que un autor o una autora tingui aquesta capacitat, en temps de twitter i de tanta immediatesa, de publicar llibres tan gruixuts i que la gent se’ls acaba, se’ls subratlla i fan cues de dues hores per la firma, ens agrada.
Què succeeix quan es posa molt esforç en una novel·la i surt malament?
Ui, passa molt això; passa molt, molt i molt..
Però, tant?
De fet hi ha molts més fracassos que èxits. Sempre s’ha parlat dels èxits en totes les professions.
Completament
Però en el món de la literatura, i més ara que tothom escriu, i tothom escriu molt bé, tothom vol publicar i les editorials publiquen cada vegada menys. Tothom vol ser llegit i la gent llegeix cada vegada menys.
De llibres, no?
Exacte. Llegim molt i en multiformat: ara estem a twitter, ara a instagram…i això també és llegir, està bé! Però sí que és cert que hi ha menys temps per asseure’s i passar-se vuit hores amb una novel·la de sis-centes pàgines.
I, per tant?
Llavors hi ha moltes vegades que s’ha fet un gran esforç: de millorar una novel·la, d’aconseguir-la publicar o de vendre els drets de producció per que després no acabi passant res amb ella. Això passa. Passa molt.
Això genera pèrdues per l’agència?
SÍ, clar, nosaltres treballem a comissió dels autors, és a dir, de tot el que ell o ella guanyi.
De quant és aquesta comissió?
El quinze per cent de la llengua original i el vint per cent per drets de traducció i adaptació audiovisual.
Em pots dir una xifra?
Nosaltres, el mínim que acceptem perquè si nom no surt a compte per ningú, són mil euros.
Aquests mil euros són el quinze per cent?
No, no! Mil és el que li paguen a l’autor!
Waw
Clar! Hi ha vegades que les editorials s’atreveixen a dir-te que pagaran set-cents euros per un text…
Només?
Sí, és poc, però també potser que te’n vagis a un milió d’euros. Per què, clar, què val una novel·la?
(…)
Val el que vulgui pagar un editor que creu que ho pot recuperar en vendes. Perquè aquests diners que paga són un avançament.
I vosaltres en quina fase del procés rebeu la comissió?
Nosaltres no cobrem fins que l’autor no reb els diners.
És un negoci molt inestable
Absolutament, i no saps mai per on vindrà l’èxit o per on vindrà el fracàs. Hi ha editorials que han pagat una fortuna pensant que aquell llibre vendria milions i seria el pròxim Cinquanta ombres de grey. I s’han estimbat i no ho han recuperat mai.
Doncs és millor començar amb menys per després acabar amb més, oi?
Per a nosaltres sí, som molt conservadors. Quan posem el preu, intentem que aquella carrera d’aquell autor o autora continuï.
I si algú ha pagat massa?
Per nosaltres fantàstic perquè anem a comissió, però només al principi. Quan mires a llarg termini, si aquell llibre no acaba de funcionar bé, el segon d’aquest autor no el voldrà ningú, perquè hi haurà el precedent de ‘buff’, van pagar tant i no va vendre.
I a llarg termini?
Si aquell llibre no acaba de funcionar bé, el segon d’aquest autor no el voldrà ningú, perquè hi haurà el precedent de buff van pagar tant i no va vendre.
Què fa, doncs, que les editorials confiïn en el vostre producte?
Que ens coneixen. Saben que nosaltres no els hi enviarem un xurro. (riures) Al contrari, hi ha una gran feina al darrere i si li enviem, a ello a ella, un determinat manuscrit és perquè pensem que encaixa en el seu catàleg.
I si ningú vol la novel·la, tot i que considereu que és boníssima?
Doncs continuem intentat-ho. Però és molt frustrant, efectivament.
Algun cas que tingueu ara entre mans?
La Mimi Wong. És una autora californiana d’origen xinès amb qui portem, gairebé dos anys, intentant publicar la seva primera novel·la. Ens l’ha tombada tota la indústria editorial d’estats units. I argumentant-ho.
I aleshores què heu fet?
Com que hi creiem molt, hem baixat una mica el llistó i l’estem tornant a vendre com a novel·la juvenil. Ens adrecem, doncs, a un altre tipus d’editors i editores, amb uns altres interessos, i ara s’ho estan mirant diferent.
I tot això és feina gratuita?
Bé, nosaltres no cobrem res fins al final. Treballem molt a futur. Però de llibres així tampoc en pots tenir molts entre mans; altrament, no podríem seguir funcionant. Ens hem d’adaptar al sistema.
Febrer 2020
—
Un pont entre dos móns: sobre Anna Soler-Pont
Va estudiar filologies semítiques, la branca de les llengües en què es troba l’àrab, a la universitat central (Barcelona). En acabar la carrera, un viatge al Cairo, per a practicar l’idioma, la va portar a conèixer a Naguib Mahfouz: premi nobel de literatura.
Ell la va introduir en els cercles intel·lectuals de la ciutat on va conèixer un grup de dones escriptores, que li van entregar les seves novel·les perquè les publiqués a Europa.
D’aquí va sorgir la necessitat de convertir-se en agent literària i, per això, el 1992, amb només 24 anys, va crear l’Agència Literària Pontas. L’empresa, avui dia, té més de vint-i-cinc anys.
El seu nom és la unió del cognom “Pont” i les inicials d’Anna i Soler. És una metàfora de la seva funció com a agent: intermediària entre escriptors, i productores i editorials. Un pont entre dos móns.
En el seu origen, només treballava amb dones d’Àfrica, Àsia i Oceania, avui dia, però, gestiona més de setanta autors dels cinc continents.
Acompanyada per Asha Miró, Anna Soler-Pont ha escrit un llibre. Es titula Rastres de Sàndal i ha estat portat al cinema per la seva productora: Pontas Film. La pel·lícula va guanyar el premi Gaudí el 2015 i el guió va ser nomenat als Goya.
A Pontas treballen d’una manera molt tradicional i personalitzada i, per evitar perdre-ho, no volen seguir expandint-se. El seu pla de futur “és no créixer més”.
