Anne with an E és una sèrie de televisió cadanenca, basada en la col·lecció de Lucy Moud Montgomery: Ana de las Tejas Verdes i, indubtablement, una sèrie que has de veure.
Guió, càsting, imatge, missatge, crítica, llengua… Moira Walley-Beckett, la seva directora, ha realitzat una feina magnífica, li poso un deu, sens dubte!
Personalment, no soc gaire de sèries; no vull dedicar tant temps a la pantalla i prefereixo les pel·lícules que, en dues hores, et conviden a viatjar a un altre món i et porten de tornada a la Terra. Tanmateix, des d’un bon principi la petita Anne, la protagonista, em va seduir i la sèrie en sí va fer la resta.
L’argument, explicat en poques paraules i no fer cap spoiler, és la història d’una nena orfa que és adoptada per la parella de germans Cuthbert. L’Anne no és, per res, el model d’infant que tenien en ment en Mathiew i la Marilla, tot i això, la seva peculiaritat i la seva personalitat encisadora els farà prendre una decisió que els canviarà per complet.
En primer lloc, la protagonista i les seves ganes de somiar despertaran el teu o la teva nena petita. No t’estranyis si mentre estàs mirant la sèrie et tornes més impulsiva, més vibrant, més autèntica i menys moderada; és la seva influència i és genial. Aquestes ganes, plenes d’imaginació i vida, són projectades a la pantalla amb un llenguatge ric, divers i culte. Així com a petita confesió… alguns capítols els he vist més d’una vegada amb una llibreta en mà per apuntar totes aquelles paraules que em sorprenien, extasiaven o m’eren desconegudes. Recomano absolutament la versió original, però la riquesa lingüística es manté també en la llengua espanyola.
En segon lloc, la fotografia i l’estil de la sèrie és preciós. La llum, els colors, l’enquadrament, les formes..; t’animo a mirar només el primer capítol i parar-hi atenció. Ja m’explicaràs que t’ha semblat 🙂 L’escenografia reforça en tot moment la bellesa del relat i et transporta al context històric de la novel·la: principis de segle XIX en una petita illa rural de Canadà. La roba, les construccions, el paisatge, els transports… desconec amb precisió la tecnologia d’aleshores, però et puc assegurar que el resultat és verossímil.
Més enllà de l’anàlisi formal, Anne with an E és una sèrie de qualitat també pel seu contingut. D’una banda, el relat està constituït amb perspectiva de gènere: amb una protagonista femenina, intel·ligent, valenta i en continua transformació. I no només això, l’obra de Moira Walley-Beckett tracta temes com el bullying escolar, el racisme, els privilegis socials, la lgtbifòbia i el feminisme entre molts altres. A diferència del llibre escrit, que segueix les normes del seu context, la sèrie ha estat repensada per educar en la llibertat i el respecte. De fet, si ets professora o professor, et recomano que comparteixis amb els teus i les teves alumnes aquest contingut i aprofitis els meravellosos diàlegs i escenes per treballar els temes presentats.
I ja per anar acabant, sobre les històries d’amor (que ens encanta que n’hi hagi). La sèrie incorpora la dosis perfecte de marru perquè, passat els primers capítols, no vulguis deixar de mirar-la. Tanmateix, l’amor no es converteix en cap moment en el centre de l’argument i això, segons el meu punt de vista, li dona valor. L’amor és una constant però, a diferència d’altres sèries de caràcter juvenil, acompanya la història com un element més d’aquesta, sense treure protagonisme al conjunt.
Sobre l’amor romàntic, he de revisar la sèrie i parar-hi atenció per treure conclusions clares. Així de primeres, no em va desagradar gens la manera en què presenta les relacions sexo-afectives (i soc poc tolerant en general). Per desgràcia, la influència del sistema heteropatriarcat hi continua present, però, també es nota la voluntat de revisar estereotips.
Pel que fa als cànons de bellesa, tot i que la protagonista li doni molta importància al seu aspecte, ja ho descobriràs al primer capítol, ella no és, precisament, l’ideal de noia bonica de l’època. L’argument aprofita aquesta realitat per reflexionar sobre la pressió social i familiar i com aquestes afecten els infants (en especial, les noies). Això no obstant, hi ha una certa predilecció a que els i les protagonistes siguin físicament molt boniques, cosa que trenca amb la diversitat de la qual abans parlava.
Per últim, la figura de l’home és tant o més interessant que els aspectes ja presentats. Si el paper femení ha estat repensat d’acord amb el feminisme, les figures masculines necessitarien una segona mirada. Tot i això, el discurs està elaborat de manera que les actitud masclistes saltin a la vista (si tens la mirada entrenada) cosa que és un primer pas per començar a desconstruir-nos (tots i totes).
Un petit apunt, els llibres (n’hi ha 8) són interessants de llegir perquè t’expliquen la història sencera (la sèrie se centra només en un període de la vida de l’Ann) però estan escrits d’acord amb les creences de l’època pel que la visió feminista que tant he destacat no és present. Així doncs, no et recomano tant la seva lectura tot i que, si t’enamores de l’Ann com jo, gaudiràs amb la història.
I, per ara, això és tot! De tot cor, Anne with an E ha estat la millor sèrie que he vist fins ara. M’encantarà saber les vostres opinions al respecte per tal d’enriquir la meva mirada.
Proposo fer-ne un visionat col·lectiu i trobades mensuals per comentar-la. T’apuntes? Contacta amb mi per correu o per xarxes: annrubiojimenez@gmail.com / annrubiojimenez (instagram o twitter)
PD: La podeu trobar a Netflix!!