I pensar que l’amor és un reflex dels nostres pensaments, les nostres il·lusions. És senzillament un nom creat pels homes per denominar l’energia creada pel contacte entre dos cossos, entre dos ments…. Una invenció humana, sí, però una invenció que transcendeix el sensible i esdevé universal. Sí, l’amor és a tot arreu, també en aquesta posta de sol que m’omple, per dins i per fora, i m’abraça tot dient que m’estima. Em tinc a mi i us tinc a tots vosaltres. I sí, potser voldria que algú em portes flors, m’abraces hores i hores senceres, que m’escrigues missatges d’amor… Potser ho voldria, però no ho tinc. Tinc una cosa millor, em tinc a mi i això és tot el que ara compta.