Em sento sola i em fa mal. Quan m’aturo a agafar aire i deixo de fer cosetes començo a pensar i a sentir i la soletat m’envaiex. Em fa mal, massa i tot. Ningú m’havia avisat que això passaria, ningú m’havia dit mai que l’amor podia convertir-se en una punxa que se’t clava ben endins fins que per fi acabes sagnant. Jo no ho sabia tot això i ara pateixo. Ens haurien d’avisar, als joves… Tot i que, bé, realment ja ens està bé així, si ho sapiguèssim abans les pors se’ns cruspirien i ningú s’atreveria a actuar. Encara això, fa mal. Quan marxarà aquest dolor?
Related Posts
