Vota per nosaltres en el concurs de relats: “Rosa Sant Jordi”, organitzat pels importadors de roses de Sant Jordi rosessantjordi.com.
Vota per aquest relat en el Concurs Roses per Sant Jordi
Prosa
En volia una, de rosa. Un pètal per la mare, l’altre pel pare, un pel germà i dos per la germana. Un parell o tres, depenent del meu estat d’ànim, pel misteriós cantant que havia conegut feia uns dies i una capa sencera pels meus peculiars i encantadors amics. Ah! I no ens oblidem, el cor de la flor tot per mi, que m’ho mereixia. En volia una de ben grossa, d’aquestes que apropes inconscientment al nas i ensumes ben fort. Sí, ensumar, olorar amb delicadesa no em semblava prou, poc autèntic pensava. En volia una mooolt roja, com la sang que em surt del nas quan em poso nerviosa, del color de l’amor si és pot dir així. Avui en dia s’ha de vigilar tant amb les paraules…
Va arribar el dia, la gran esperada jornada. Senyeres i llibres sortiren al carrer, els podies veure a tot arreu. Davant de casa n’hi havia un munt, els joves de l’agrupament havien fet una gran festa d’aquell dia. Llibres, senyeres i música arreu! Sant Jordis i Santes Jordines a tots els cartells… Però, i les roses? On eren? Alguna cosa no rutllava; un Sant Jordi sense roses no podia ser. Mig encuriosida i molt preocupada em vaig apropar als joves, què estava passant? vaig preguntar. Sense respondre la meva pregunta, no fos cas que… És igual, bajanades. La cosa és, en silenci, em van allargar un mirall que tenien sobre la parada i tremolosa el vaig agafar amb una mà. El meu rostre s’hi reflectia amb total claredat. Aquí tens la teva rosa, em van dir. Un pètal per la mare, l’altre pel pare, un pel germà i dos per la germana. Un parell o tres per algú que estimis i una capa sencera pels teus amics. Ei! I no ho oblidis mai, el cor i tota la seva essència són per a tu, perquè els cuidis. Perquè els cuidis com no ho sap fer ningú.
