Hola G,
Em fa gràcia tornar a estar aquí, plorant sense parar davant de l’ordinador. Aquesta vegada, no soc a l’habitació sinó al menjador on, fa una estona, estàvem fent l’amor. O, no ho sé, potser follant a seques? La teva G, aquest cop, no és de Gerard. Però no sabia com dir-te que no fos així i el Gerard ja és només un record bonic que no fa mal. Crec que no li sabrà greu que li prengui la lletra.
No sé per on començar, ho hem deixat tantes vegades que he escrit això no sé quants cops. M’hagués agradat fer-te una carta d’amor, de fet, te n’estava escrivint una el darrer cop. Per dir-te que entenia la por, que la respectava, que pensava que això podia funcionar i que hi volia posar ganes. Que només volia transmetre-t’ho, que t’estimava, que t’estimo, però que et deixava marxar si era el que de debò volies. No ho vaig fer. I vam parlar i ens vam veure i em vas dir que volies seguir. I, amb tot això, vaig compartir un projecte preciós amb tu, i ara m’agradaria poder separar una cosa de l’altre. I ara ja està. S’ha acabat. I ara sí que sento que és de debò. Ja he aprés tot el que havia d’aprendre amb tu. He alliberat una cosa molt grossa que no sabia que existia i, tot i que tu no sàpigues ni de que parlo, aquest és el regal més gran que m’has donat.
Assumeixo el cinquanta per cent del que ha funcionat i el cinquanta per cent del que no i et faig responsable del cinquanta per cent del que ha funcionat i del que no. Et deixo lliure, et torno l’amor que m’has donat i en prenc el que jo t’he donat a tu. Trenco el vincle: del cor, del cos i del cap. Et perdono i em perdono. Ha estat preciós enamorar-me de tu.
Gràcies per haver compartit l’enamorament, per haver viscut en una intensitat que m’encantava, per haver-me donat reconeixement exterior, per haver-nos cuidat, per haver compartit els teus cercles, per haver col·laborat en projectes, per haver pogut parlar les coses (fins a un cert punt), per haver-me destapat una capa profunda del meu ésser i per haver-me motivat, sense saber-ho, a sanar un gran trauma. Gràcies per haver-me descobert què és “l’apego”, com no vull sentir-me en una relació, com és d’important per mi expressar-me i que les meves emocions formen part de mi i em fan ser qui són. Gràcies perquè, tot i que hagi estat al final, he confiat veritablement en tu.
Ara et deixo marxar i em cuido. Perquè si una cosa he entès al cent per cent és que jo vaig primera i que en cap moment vull deixar de dir la meva o fer res que no senti. M’ha costat entendre-ho i m’he odiat i t’he odiat molt en el procés però ara ja està. Ho he entès. I ara em cuido jo. Espero i desitjo que siguis molt feliç, que la vida et porti allò que vols i necessites. Ara no, però d’aquí un temps, soc aquí per a tu.
Ho sento, perdona’m, t’estimo i gràcies. Adeu, G.
Ana
PD: Això és de dimecres 22 de setembre, quan vaig voler escriure-ho vaig descobrir que el blog no existia. Vaig plorar encara més abans de posar-me a enviar e-mails. Després, vaig obrir el meu llibre i em vaig llegir una estona; més calmada, en un document word de tota la vida, vaig vomitar això. No és la meva millor obra, de fet deixa molt de desitjar, és emoció pura, a raig. I mestimo per haver-la creat. No sé si mai llegiràs això, G, ni si vull que ho llegeixis. Sí que sé, però, que estic millor del que pensava i que tinc ganes de curar aquest forat. A estones tinc ganes de veure’t, a estones penso que has estat un covard, hi ha moments en què voldria entendre-ho i entendre’t i n’hi ha d’altres que respiro tranquila perquè això s’ha acabat. No ho sé, sento que érem dues persones que s’estimaven molt però compartien poc i que és orgànic que ens haguem separat. Tot i que faci mal. Avui he pensat que potser em pasava alguna cosa, que no era prou, m’he aturat al instant perquè sé que no. Que no m’has deixat perquè jo no sigui prou, sinó perquè estem vivint moments diferents i tenim interessos diferents. I és molt vàlid. M’hagués agradat saber-ho abans de passar tot un dia de merda amb tu i m’hagués agradat saber-ho abans d’obrir-te el meu cos per darrer cop. Però ens perdono i sé que això també passarà.