Quan et trobi a dalt d’un arbre
balancejant els peus com un nen feliç
ho sabré, sabré que no tens res a perdre.
Quan volis com un llençol lliç
que marxa en busca de grans aventures
ho sabré, sabré que ja no ets el nen infeliç.
Quan noves contramesures
siguin inventades per aturar-te
ho sabré, sabré que ja no hi ha lligadures.
Sigui com sigui, vingui qui vingui,
tingues clar que quan et trobi ens fondrem
en una abraçada sense fi.