Sense això, no puc.

Em trobo en una muntanya russa emocional. No entenc res i no m’entenc. M’agradaria ser enmig d’un camp de girasols amb les amgiues, però soc davant un ordinador. Com ahir. Com demà. Infinita monotonia. No estic donant el millor de mi. Però és que no puc. Sense companyia, sense aire lliure, sense oci, sense música,…

Llegeix més

Una mica de gris

L’altre dia ho comentava amb un amic. El meu professor de literatura també ho deia. A les xarxes també se’n parlava. I jo? Doncs jo ho negava rotundament. Buscava el costat bo, suposo, l’alegria continguda en les pàgines d’un text, la llum que portem dintre i volem compartir, la màgia d’escriure. M’equivocava. Ni llum ni…

Llegeix més