Vull tancar els ulls i imaginar que estic a l’aigua, ben endins; perduda en la immensitat de l’oceà on els perills són més reals que els que guardo dins el meu cap. Vull creure que només les accions per si soles tenen un sentit i que el que jo penso és fruit d’un seguit d’idees…
Llegeix més
Triste e indignada, una rabia infita me recorre por dentro sólo de pensar en que yo no puedo saltarme las normas y otros si. ¿Por qué es eso así? Todo estaba super bien organizado, aquello que yo podía controlar ha salido perfecto, pero lo que no estaba en mis manos ha fallado, ¿qué podía hacer…
Llegeix més